Ubicació: Sabadell

Any: 2014

Col·laboradors: Antoni Ventura (arquitecte tècnic), Bernuz Fernández Arquitectes (càlcul estructura)

​

​

El projecte consisteix en la concreció arquitectònica i estructural per tal de definir un element volumètric artístic a instal·lar en l’àmbit del passeig de la Plaça Major de Sabadell.

​

El projecte parteix de la idea de l’artista Alfons Borrell de crear uns plans inclinats de vidres de colors que amb la incidència del sol tenyeixen de color les persones que caminen per sota.

​

Amb aquest objectiu es va treballar juntament amb l’artista la definició de la geometria, i la composició de colors i materials de l’element artístic volumètric.

​

A partir de les idees de l’artista Alfons Borrell com:

​

- “La idea del color com a invasor de l’espai, crec que es la meva manera d’entendre la pintura”

- “El concepte de tenyir forma part de la teoria que tinc de la pintura, a més, es clar, de l’emoció estat anímic, intuïció, etc..”

- “Les estacions, hivern, estiu, primavera i tardor, faran que el color es desplaci creant una màgia especial, el resultat de la qual serà imprevisible: núvols+ sol+ pluja, cel net i transparent..”

​

Es concreta un element format per 8 franges de 4 colors definits per l’artista:

​

- Blau ultramar (mar)

- Verd (paisatges)

- Taronja (sortida del sol al matí)

- Ocre (rostolls de blat segats)

​​

Cada una d’aquestes franges col·locades de llevant a ponent, estan formades per 10 vidres que combina aquests quatre colors. Cada una d’aquestes franges està col·locada inclinada en diferents graus respecte el pla horitzontal. En total cada franja fa 19 m de longitud i diferents mides d’amplada, (d’entre 1,70 i 3,00 m).

​

Amb clara intencionalitat , es projecta una estructura metàl·lica molt senzilla que suporta aquestes franges de vidres de colors, de tal manera que l’estructura sigui el menys evident possible, per no treure  protagonisme als vidres de colors.

D’aquesta manera, el vianant només podrà veure l’entramat de l’estructura, suportada per 10 pilars de secció circular), a través dels vidres. Sempre quedarà a primer pla els colors que “volen” a aproximadament 7 mts d’alçada respecte del paviment que trepitgem. L’artista tampoc volia que l’estructura quedés totalment amagada – “ es una estructura real, no cal enganyar ningú”. Per aconseguir l’afecte mes important – “tenyir la gent que passa per sota”, els vidres són transparents i pintats amb pintura especial.

​

​

​

​

​